Where in the World is
Papageno

Papageno: l'ocellaire que es fica el públic a la butxaca

El príncep s'emporta la flauta màgica, les proves i la noia. L'ocellaire s'emporta les rialles i, gairebé sempre, els aplaudiments més forts. Papageno es fa seva La flauta màgica des de la nit de l'estrena, que és exactament el que volia el seu autor, perquè el seu autor va escriure el paper per a ell mateix.

Emanuel Schikaneder dirigia el Theater auf der Wieden, va escriure el llibret i, el 30 de setembre de 1791, va sortir a escena amb un vestit de plomes per cantar Der Vogelfänger bin ich ja. Era un actor còmic amb ofici i sabia exactament què esperava d'ell el públic dels afores de Viena. Mozart, que l'apreciava, va donar al personatge cançons estròfiques d'aire popular, un glockenspiel màgic i una signatura que tothom taral·leja en sortir del teatre: cinc notes ascendents a la flauta de Pan, una petita escala que l'orquestra es va passant d'un costat a l'altre i que torna al llarg de l'òpera com un xiulet en la foscor.

És el centre humà del conte de fades. Tamino és una figura ideal, valent, seriós, encaminat cap a la saviesa. Papageno vol sopar, una copa de vi i algú que l'estimi. Suspèn totes les proves que li posen. Quan li ordenen que calli, xerra; quan l'empenyen a l'heroisme, pregunta si pot esperar fins després de sopar. I l'òpera no el castiga mai per res d'això. Al final, la seva recompensa és exactament el que demanava al principi.

La seva escena més fosca també és la més estimada. Sol al final del segon acte, convençut que ha perdut Papagena per sempre, agafa una corda i es disposa a penjar-se, comptant fins a tres molt a poc a poc i esperant en veu alta que algú l'interrompi. Ho fan els Tres Nois, que li recorden les seves campanetes màgiques, i en menys d'un minut la desesperació s'ha girat en l'eufòric duo del Pa-pa-pa, dues criatures mig ocell que balbucegen fins a arribar a l'alegria. Ben interpretada, l'escena és divertida i commovedora alhora, que és tot el personatge en miniatura.

El públic l'estima més que l'heroi perquè és en qui es reconeix. Els herois superen proves; la resta de nosaltres sobretot volem sopar i companyia, i Mozart, que entenia les persones almenys tan bé com el contrapunt, va donar a aquest desig algunes de les melodies més duradores de l'òpera. Dos segles de grans Papagenos, del mateix Schikaneder a Gerhard Hüsch, Hermann Prey i Walter Berry, han mantingut les plomes a la família. Aquest lloc porta el seu nom per alguna cosa. La pregunta que respon cada nit és una pregunta de les seves, simple i humana: on canta Papageno ara mateix?

Mira on es representa La flauta màgica ara mateix, arreu del món.

Dades: fonts obertes (teatres d'òpera, plataformes de venda d'entrades, Wikidata). Part del mapa mundial de La flauta màgica.

Continua explorant