Where in the World is
Papageno

Veure La flauta màgica per primera vegada: una guia breu

Una primera Flauta màgica t'exigeix menys del que la seva fama fa pensar. Això és el que t'hi espera de debò.

Compta unes tres hores. La majoria de funcions duren entre dues hores i tres quarts i tres hores, amb una pausa, normalment entre els dos actes. El segon acte és la meitat més llarga.

L'òpera és un Singspiel: els números musicals s'enllacen amb diàlegs parlats en alemany, no amb recitatius cantats. Que la llengua no et faci patir: pràcticament tots els teatres projecten sobretítols en la llengua del país, sovint també en anglès, i algunes companyies tradueixen directament el text parlat i mantenen el cant en alemany.

Reconeixeràs més coses de les que et penses. La segona ària de la Reina de la Nit, «Der Hölle Rache», amb les seves ràfegues d'aguts en staccato, fa temps que va sortir de l'òpera: apareix en pel·lícules, anuncis i concursos de talents. Para l'orella també a la cançó d'entrada de Papageno, xiulada, «Der Vogelfänger bin ich ja», a l'ària del retrat de Tamino, a l'esquinçadora «Ach, ich fühl's» de Pamina, a la cavernosa «In diesen heiligen Hallen» de Sarastro i al duo del pa-pa-pa, al qual no s'ha resistit mai cap públic. Un plaer més discret: els tres acords solemnes que obren l'obertura i tornen al temple, la signatura maçònica de Mozart.

És per a infants? L'òpera sencera, sí, amb matisos. La història és un conte de fades de debò, amb una serp, proves i un còmic amb plomes, però tres hores és molt, alguns moments del segon acte són lents i solemnes, i l'escena més fosca de Papageno toca la desesperació. A partir dels vuit o deu anys, un infant capaç d'aguantar una pel·lícula llarga normalment ho passarà bé, sobretot en una funció de tarda. Als més petits els van millor les adaptacions familiars escurçades que ofereixen molts teatres, d'una hora més o menys, en la llengua del país i pensades com a primera òpera. Comprova si reserves l'obra completa o la versió familiar; totes dues tenen el seu lloc.

Pel que fa a triar una funció, les produccions varien moltíssim, des de posades en escena de conte pintat fins a híbrids amb cinema d'animació i relectures radicals, i l'òpera les sobreviu totes notablement bé. Llegeix una o dues frases sobre la producció abans de reservar, decideix si vols encant o provocació i, si pots, seu en un lloc des d'on llegeixis bé els sobretítols. Com que l'obra es representa en algun lloc del món gairebé cada setmana de l'any, la pregunta pràctica poques vegades és si la pots veure, sinó on: mira el mapa en directe amb totes les funcions properes del món.

Un últim consell: escolta l'obertura i les àries de la Reina un cop abans d'anar-hi. Deu minuts de deures, i la vetllada et semblarà un retrobament amb vells amics.

Mira on es representa La flauta màgica ara mateix, arreu del món.

Dades: fonts obertes (teatres d'òpera, plataformes de venda d'entrades, Wikidata). Part del mapa mundial de La flauta màgica.

Continua explorant