Llegendes del paper
Veus que han marcat aquesta òpera, des del primer Papageno del 1791 fins a la Reina de la Nit que ara mateix vola pels límits del sistema solar.

Emanuel Schikaneder
Va escriure el text, dirigia el teatre i la nit de l'estrena, el 1791, ell mateix va sortir a escena cobert de plomes: Schikaneder va ser el primer Papageno de la història, amb Mozart dirigint. Amb els guanys va construir més tard el Theater an der Wien.
Foto: Period engraving, Wikimedia Commons (public domain)Tiana Lemnitz
La Pamina dels discos berlinesos de 1937 que sonen en aquest web. La crítica va passar dècades buscant paraules per al seu pianissimo flotant; la descripció més curta és la cara 24, Ach, ich fühl's.
Erna Berger
La Reina de la Nit dels nostres discos de 1937, enregistrada quan tenia gairebé quaranta anys i encara brillava per sobre del fa sobreagut. Nascuda en un poble als afores de Dresden, va cantar de la Semperoper al Met i va formar tota una generació de sopranos.
Gerhard Hüsch
L'ocellaire de l'enregistrament berlinès de 1937: lleuger, murri i amb cada paraula al seu lloc. Entre funció i funció va inventar pràcticament el recital de lied en disc, i abans de la guerra va enregistrar Die schöne Müllerin i Winterreise.
Foto: Japan 1952, Wikimedia Commons (public domain)Helge Rosvaenge
Un tenor danès amb un registre agut de trompeta, el Tamino de l'enregistrament berlinès de 1937. Berlín i Viena se'l van disputar durant dues dècades; la cara 6, Dies Bildnis, explica per què.
Fritz Wunderlich
Per a molts, el Tamino per excel·lència: el seu enregistrament de 1964 amb Karl Böhm continua sent la referència. Va morir als 35 anys després d'una caiguda, setmanes abans del seu debut al Met, i va deixar una de les carreres més curtes i més estimades de l'òpera.
Lucia Popp
Als 24 anys va enregistrar la Reina de la Nit amb Klemperer, tota brillantor glaçada, i dues dècades després va tornar com la Pamina més càlida del disc. Molt poques cantants han dominat les dues cares d'aquesta òpera.
Foto: Wikimedia Commons, CC BY-SA
Edda Moser
El seu Der Hölle Rache és literalment d'un altre món: la NASA el va incloure el 1977 al Disc d'Or de les Voyager, i avui és la Reina de la Nit més allunyada de la Terra. A l'escenari era igual d'intrèpida, de Salzburg al Met.
Foto: Wikimedia Commons, CC BY-SA

