Bayerische Staatsoper
El Nationaltheater de Munic s'ha cremat dues vegades i s'ha aixecat dues vegades. Encarregat pel rei Maximilià I Josep i projectat per Karl von Fischer, es va inaugurar el 1818 i es va cremar el gener del 1823, una nit en què l'aigua per apagar el foc s'havia glaçat. Leo von Klenze el va reconstruir el 1825 darrere el seu pòrtic de temple grec a la Max-Joseph-Platz. Les bombes aliades el van buidar l'octubre del 1943, i una reconstrucció minuciosa, acabada el 1963, va restituir la sala clàssica que avui té més de 2.000 places. Wagner hi va estrenar Tristan und Isolde i Die Meistersinger als anys seixanta del segle XIX.
Com a seu de la Bayerische Staatsoper, la casa té arrels mozartianes profundes: l'òpera de la cort de Munic, la seva predecessora, va estrenar Idomeneo el 1781. La flauta màgica s'ha convertit en una institució muniquesa gràcies a la posada en escena d'August Everding del 1978, amb els decorats de llibre de contes de Jürgen Rose. Renovada el 2004, continua al repertori i ha presentat Tamino i Papageno a generacions d'espectadors.
En escena aquí
5 dates
Dates de les funcions
Dades: fonts obertes (teatres d'òpera, plataformes de venda d'entrades, Wikidata). Part del mapa mundial de La flauta màgica.
