Per a molts, el Tamino per excel·lència: el seu enregistrament de 1964 amb Karl Böhm continua sent la referència. Va morir als 35 anys després d'una caiguda, setmanes abans del seu debut al Met, i va deixar una de les carreres més curtes i més estimades de l'òpera.
Va créixer pobre a Kusel, tocava la trompa en orquestres de ball per pagar-se els estudis i va arribar a Friburg amb una beca; la veu va fer la resta. El que en queda és cruelment poc i del tot viu: un Tamino, una Dichterliebe, una mica de Bach i d'opereta, discos que en seixanta anys no s'han deixat d'editar mai. La seva tomba és a Munic; el seu bust, a la petita ciutat d'on venia.